`
Sóc llavor de l'arrel de terra aspraenfilant-se pels cabells de l'aigua
em rega el dubta de no saber
si t'estimo prou per estar sol
i l'intent de desfer el nus
m'encamina a la branca
la saba madurant amb dolor de pinyol
camí del caure sostinc el temps
que em sosté
sóc la fruita que es podreix
a la branca.
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada