´
Al capdavall del record que no pot ser
la boira
la pluja que vol quedar-se
les llàgrimes regalimant galta avall
fins a dipositar-se als llavis
les tasto.
I arquejo un lleu somriure
encara.
Tenen gust de tu.
II. (garrigada barata II)
Arqueòleg dels somnis
-que s'enfilen ascensor amunt-
i sense una ciutat on caure,
construeixo dubtes
mentre les mans es buiden
a mig camí de tot
massa vell per l'esperança
massa jove per la frustració
caldrà, tanmateix, esperar a la vellesa
per desenterrar l'esplendor
colgada sota la runa?
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada