No realitzar la promesa és trair-se a si mateix, trair a l'altre i trair el llenguatge
P. RICOEUR
Acabo d’esborrar una mica més de lo de sempre. La conclusió seria una mica allò d’ahir entre discusions sostenibles i còsmiques filosòfico-sentimentals, una mica allò de “saber, no ens és permés res més”. Perquè vaig posant “una mica”, em pregunto. Per què “una mica” ve a ser el quit de la questió, em responc, perquè el forat negre ens allibera i empresona i no ens l’acabem i, per tant, li va d’allò més bé a l’art, a la religió, a l’amor, a les cabòries, a l’etcètera. Però anant a lo d’ahir, una mica també podria ser allò de “pornògraf de l’esperit, caldrà sotmetre's als suborns de l’estètica?” (el “sotmetre's” l’hauré de revisar quan arribi a casa). L’encapçalament d’avui, ni que personalment em vagi com anell al dit (ben llegida, quantes coses que explica aquesta frase a banda i banda de la marea!), em fa pensar en la poesia de Celan (en el cas de Celan caldria parlar directament de Lector de Celan). De fet, malgrat la necessitat potser seria grotesc, avorridíssim i moltes més coses parlar aquí de l’anell al dit. Cal que baralli seriosament si aquest bloc necessita accés contrasenyat durant un temps.
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada