El miro. El mar. Sé que m’està ensenyant alguna cosa. Potser el moviment sinuós d’un Adn colossal, potser la pluja caient-hi com agulles talment els fruits madurs d’un arbre, potser la lluna com el cor del mar. Si no fos cursi també diria allò de la platja com l’eternitat fent l’amor, els espigons com grans preservatius escultoris. Però el mar no és el mar. Podria dir el mar de dins però al davant només hi tinc una finestra plena de blocs amb d’altres finestres com aquesta. Està bé, ho reconeixo. Buscava un calçador i m’he trobat una altra sabata. Ara és quan el calçador diria que l’altre dia vaig anar a fer footing, que dels auricolars fluïa l’acupuntura de pianos i violins. Al final, se m’ha foradat el mitjó. Potser que pari.
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada