foto: Horacio Coppola ...Crec que sí. Fa un dia gris. Gris fred. Gris gris. Gris de manta, gris de manta i tu i jo nus, ja saps. Però sí. Va. Sí. Però vull manta, molta manta. Llençols, nòrdic, tu. A l'oficina algú de fora acaba de dir "el que té les coses les ha de mantenir". Tal qual. Però vull manta, manta pintar l'habitació de tu mentre sona el Love Supreme, alimentar-nos aquest sentir-se especial des del nostre finestral qualsevol de carrer qualsevol de capital qualsevol. Demà caldrà matinar, et prepararia l'esmorzar i t'el duria... si no fos que no t'agrada que t'el duguin al llit. L'esmorzar amagaria un paperet d'aquells xinesos que digués: "Poder dir sí. A tot."
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada