´
Cosir un poemari amb l’actitud correcte. Dir-li Urna, potser Urnes. Una mica mirar de sublimar tot allò de contenir/contenció de cendres, objectes preciosos, records, vots a partits que mai existiran, el no-res i la música de passar-hi els dits, descosir pors en la mesura de l’impossible, acarant-se a cert simbolisme però de la manera més nostrada possible. Doncs vinga, cal posar-hi fil i agulla, però potser són massa coses per dir en el primer. Potser cal començar així. Potser sí. Potser principi final Elliot, fil agulla poema. Potser cal començar per això. Per aquí. Així. Sí.
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada