`
(La pantera)París, Jardin des Plantes
Té el seu esguard tan fatigat de veure
passar els barrots, que ja res no reté.
És com si mil barrots tan sols hi hagués
i fora d’ells el món ja no existís.
El mòrbid caminar de forts passos flexibles
que gira en cercles molt i molt petits
és tal com una dansa de força al voltant d’un centre
on es dreça atordit un gran voler.
Només a voltes el teló de la pupil·la.
S’alça sense remor. Hi entra una imatge i va
Creuant la calma tensa dels seus membres
Fins que en atènyer el cor deixa de ser.
RILKE
(Versió de Joan Vinyoli)
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada