´
Tremolosa i punyent la Teva imatgeem fugia, en la boira, entre els dits.
"Ai, Senyor!" vaig dir, sense adonar-me'n,
no era ni pensat que ja era dit.
El Teu nom, com un ocell enorme,
a cop d'ala s'envolà el cor.
Al davant s'espesseix la boira,
rere hi ha la gàbia buida i prou.
ÓSSIP MANDELSTAM, Poemes
(Trad. Helena Vidal)
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada