´
...Sóm déus".
Però la neu queia, en flocs gràvids.
SEBASTIÀ ALZAMORA
Sempre igual, sempre les ungles rossegades
com el tors d'un nen famolenc d'Àfrica,
les bastes carícies que em gruen el sexe,
la lesió quotidiana del nus del puny
contra el buit, cordant-me les sabates,
arrugant les traces del destí com agulles
de rellotge perdent-se al canell. I, en fi,
tota la tirallonga, sempre, de mans
amb les que esdevindre perfecte
expert en matar el temps.
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada