Calçador vs calçador

`

I

Havies de triar entre pare o mare
i et vas decantar per la ferida:
segons el dia pare, llàgrima de vidre
al cul del gintònic; segons la nit mare,
seduït per una dona que no et convé.
I tot són cicles, deies, tothom menstrua
sols que els homes ho fem endins, de matinada
entrada, de penúltima en penúltima copa, deies
però arriba l’alba i a grumolls ens encinta
la llum de solitud, i llavors, llavors sí, llavors
obres la boca perquè la immensa gitarada
orgasmi al bell mig de la finestra del veí.





II (Postal de Sodoma)

Camins de Metro, avui carn de canó de pidolaries
amputats mentals i sentimentals i gitanes
versats tots en l’art de la queixa, en hora punta,
amb tuf de pigotes, pus i berrugues suades i amanides
per una atmòsfera de carn cremada i arrugada,
per mirades fredes i buides com pedres, i rastes
i tatus i piercings engalanant la podridura en general.
Ja fa dos minuts amb vint d’això, i ara s’obren les portes
i m’afanyo a buscar la llum fresca del carrer, però
coi, llavors sento com un enyor, com una llagrimota
de suor freda, una part de mi que roman allà, encara
dins el vagó. M’aturo i em giro per una última fitada
i llavors, al girar-me, la sal dels ulls s’em torna estàtua.

`