97

´

ALGUNS ARBRES

Són sorprenents: s'uneix
cadascun amb el seu veí, com si parlar
fos una acció estàtica.
Disposats casualment

per trobar-se tan lluny, aquest matí,
del món com si estiguessi d'acord
amb ell, tu i jo
de sobte som allò que els arbres proven

de dir-nos que som:
que el fet simple que siguin allà
vol dir alguna cosa; que aviat
podrem tocar, estimar, explicar.

I contents de no haver creat
aquesta placidesa, sentim el que ens envolta:
un silenci que és ple de sorolls,
una tela en la qual apareix

un cor de somriures, un matí d'hivern.
Amb una llum misterios, bellugant-se,
els nostres dies porten tal reserva
que aquests accents ja semblen la seva pròpia defensa.



JOHN ASHBERY, Alguns arbres
(trad. Melcior Mateu i Adrover)

´