12 de juny 2010

Samuel

Dice una voz remota,
que borra el panorama
con su niebla:
"Nunca más. Nunca más".
MANUEL ALTOAGUIRRE


Sentit?
La set es resumeix a l'ull,
a l'exili del mirall
fet de cristalls de sal

"un milió de vaixells, essent la seva ànsia
un mer gest nascut de la pèrdua".

L'horitzó ha resultat no ser més
que un tros vulgar i corrent de mar.
Resten restes, és clar, plàncton, fragments
de paret a l'ungla, provar d'escriure
el blablabla despullat i terrible
com un punyal escurant el crani
-rient rient, plorant plorant-.

Sentit?
Fi de partida

(i sant tornem-hi).
´