En Bucay no es renta les dents

`

M'enrecordo ara, que les mans
em flairen a cony i a tabac,
d'aquell dia, el primer dia
que la vaig veure

tenia algo de puta i algo de santa
i mirava directament a la boca,
gola endins, entranya endins

Fórem carn de primavera, llavis
callant desig als llavis de l'altre

I, sr. Doctor, ja no recordo res més...

només un exèrcit al galop soterrant-me
i jo fet pols i dins la pols, pols en pols,
entendre que no hi ha res a entendre

i sí sr. Doctor, havia de ser per sempre...

Llavors encara no sabia
(no podia saber-ho)
que la mort somriu a les dents.

´