´
No em prenguis el que no em pots donar.El que no tenc va amb mi de nit i de dia.
El que no em pots donar dins meu fa cria
que te cerca, no et veu i mira el mar...
No vendré fins que tu em vulguis cridar.
Entotsolat com un botxí faig via.
Pena no he de passar per si perdia
un ganivet que ja no sap* tallar.
La meva frase alta és dir "ben fet"
si el que no em pots donar és la teva sang
ni l'horitzó amb els lliris de** la llet.
Acab de dir. La mar acaba en el cranc...
El cor que no te ret a mi me ret.
De mi, en fals pols, després en faràs fang...
(*por)
(**en)
BLAI BONET, Sonets
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada