Cames

Escriure com per casualitat, gairebé sense voler, com qui va a fer un cafè amb aquell antic amic de fa mil anys que s'ha trobat de casualitat al metro. Per descomptat sense repassar les faltes. Tot això i l'autengany. Tot això i deixar pendent allò de l'Adorno que explicàvem a classe i el flash que em va venir i llavors resulta que ja ho havia escrit en Masdeu, això i buscar la manera d'apropiar-m'en, però després ve Final de partida i allò de que el teatre és el cap de l'Home i els dos finestrals al fons com dos ulls i començar pel final i que l'absurd ha de ser absurd a tots els nivells (diuen que ell ho deia més o menys així: els canvis no es poden explicar a través de les convencions instaurades, sempre cal una reescriptura de la legibilitat), no si val sartrejar pels cafès de parís i fer tesis sobre l'absurd, encara que crec que això també té el seu què, a veure si un dia trobo les ganes i el temps per posar-m'hi. Tot això i quedar d'aquí cinc minuts (què serà aquest text d'aquí a cinc mintus? continuarà escales avall, metro amunt direcció joanic?), o allò de Certeau dels espais com a "llocs habitats", de lo més eteri que et puguis tirar a la cara però que resulta que entra a examen. Penso una excusa: el triunfador es crea un món, jo m'en creo molts amb els poemes, ell se sent realitzat, potser un cop acabat el dia està cansat però probablement no buit, jo no m'en sento de realitzat, al capdavall potser només és Convenció, potser si la poesia estigués considerada com l'enginyeria aeronàutica (que en certa manera ho és) em sentiria realitzat i feliç i blablabla, potser si lo poesia fos el que hauria de ser seria feliç, clar que si tot fos el que hauria de ser seria fàcil ser feliç, o això sembla, perquè de fet -ara m'en recordo del Henry Miller- "ser civilitzat és tenir necessitats complicades". Però ja han passat els 5 minuts, els 5 minuts que em calia omplir per fer tard com sempre, per fer tard a tot, i com sempre, posar una última cançó, "una cara bonica", a flor de mot (m'accepteu el verb 'mishimar'?) i, ja posats a citar, obro el llibre de l'Auster a l'atzar. Diu així: "una cosa perduda va convertir-se en una cosa a trobar".

´