100!

`

CASA DEL MÓN

La diminuta flor
de la candela,
sobre la taula el pa el vi
la rosa,
la sobtada
blancor del llit obert:
l'eternitat
mil·limètricament
dividint-se amb tu.



CASA DO MUNDO

A diminuta
flor de candeia,
na mesa o pâo o vinho
o rosa,
a súbita
brancura da cama oberta-
a eternidade
milmetricamente
a dividir contigo.




LLOC DEL FOC

Després d'esquinçar l'aigua.
Després.
Quan l'aroma de l'estrella
del capvespre anuncia
la resurecció del blat.
Després de la darrera casa, lloc
del foc. On el bastard
cor recomença
a cantar amb l'estiu.
Després d'haver pujat el silenci
als pals, i l'ull de la calç
haver-se ofegat.
Després. Després.



LUGAR DE LUME

Depois de romper a água.
Depois.
Quando o aroma da estrela
da tarda anunciar
a ressureiçâo do trigo.
Depois da última casa, lugar
de lome, Onde o bastado
coraçâo recomença
a cantar com a verâo.
Depois de o silêncio ter subido
aos mastros, e o olho da cal
se ter afogado.
Depois. Depois.



EUGENIO DE ANDRADE, Ofici de paciència
(Ed. El gall editor)

`