És ni un bri, a tot estirar un nap-buf, un gairebé no-res, el zero del big-bang, el petit canvi que ho canvia tot. És el tot acumulat al ventre: carn envassada al buit, el vi on ofegar la set, tovallons brodats de somriure aprovatori. És el foc coent la vaixella, l'agost dels canaris fosforescents, el perque sí de la lleganya al núvol. És la cremor del fred, el jazz del marbre buscant les estovalles, el pre-ocupar-se que fa tard a tot, les hores menjant gana al rellotge. La gana, és la gana que ja no arriba amb el menjar a taula.
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada