Pleniluni

´

opció a)

A l'espigó
tornaveu de dernes

faden a gola
de nit amb l'aigua
convertida en pedra,
pedra que vol ser estàtua.

Ara recordes, riu avall,
al compàs del remolí.
Com saber, però, el camí
impossible de tan verge?

potser no has caminat mai...

potser tan sols una ombra
onejant dins l'ombra de la pols

en la pols, bava de boira on, potser
com uns llavis que cal desencaixar,
dormen,

les teves cames
de veritat.




opció b)

A l'espigó, tornaveu de dernes

faden a gola
de nit amb l'aigua
convertida en pedra,
-pedra que vol ser estàtua.

Recordes quan, riu avall,
al compàs del remolí,
els somnis resultaven ser les cames...

Com saber, però, el camí
impossible de tan verge?

Et deies coses com:
-corcar l'empaperat de la paret...
-seran prou cames uns llavis...?
-potser, no has caminat mai...
-potser si...

A pleniluni, en aquella mar frisada
de potser's, l'aigua semblava riure...

´