Porus

Entrar a la finestra com si fos la primera vegada, o la segona, o això voliem. Una mica com l'ambigüitat de centrifugar carn, reescriure el quixot amb un punxó, cosir l'aire amb un caçapapallones -ni cas. A dins, tomàquets verds fregits amb fons àrtic, rocòdroms coloristes, droga cromàtica (contenta, fent nyam-nyam), mirades Cleopatra, mirades clatell i aquella necessitat de palpar-ho tot. També algú dient allò de "a aquests els posava jo a treballar a les obres de l'Ave, però clar, ells són artistes". A fora, parlar del que no es pot parlar, dir "destellos" o "sobrevaloració", dir "mirar el mar i allò que de cop et ve i llavors posar-se a resseguir i barrejar la sorra", dir "mira, no t'hi encaparris, o es té o no es té, afortunadament la tècnica no ho és tot tampoc". A dins o a fora, carrer avall, callar "no t'ho podria explicar tot ni que volgués", "nom em donis la mà", "la cascada s'acosta, ens geminem o què?" -ni cas.

´