´
25.Som i no som entre la boira
peces d'atzar que ni s'abriguen,
sota la nit, dels pòsits verds
d'alguns cadàvers que saluden
sempre pendents del compromís.
L'illa s'hi amaga, entre la boira,
crida a claror per acollir
àgils genets sense corbata,
peces caigudes del motor
que han modelat el desencaix
i senten com l'aigua com si son
omplís la pluja de finestres.
L'acolliment. L'acolliment!
L'acolliment eixut de l'aigua.
L'aigua, MARC ROMERA
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada