A l’hora de la veritat no s’arriba a saber mai el perquè del vernís. S’hi intueix el tèrmit menjant-se el cor de la fusta, el tacte buit d'alguna cosa a punt de trencar-se, Caront perdut pel laberint de canals camí del Lido, però poca cosa més. Potser només es tracta de vernís. Perquè potser no hi ha perquès més enllà de les giragonses dels budells.
´
1 comentari:
m'agrada (bé, com la gran majoria) :)
Publica un comentari a l'entrada