(Fragment de la conversa -extreta clandestinament- entre la tretzena reencarnació de Siddharta (Joe Strummer va ser la dotzena) i el fill ja crescut d'en Quim Monzó i l'Anna Obregón):
-Ahhh, escolta l’aire melós de la nit petit saltamontes, com el silenci resulta ser la culminació del soroll i...
-Para, para, no seràs un coi de Coelho tu, no? Òstia, mira que t’estic pagant les birres…
-Tranqui, tranquil. En tot cas, sóc dels bons noiet. Ja veuràs ja. O és que has vingut aquí sense haver llegit els meus llibres?
-…
-…
-I qui pren més el pèl, un escriptor o un gurú? o un gurú escriptor?
-Noiet, noiet, que aquesta és de primer de pàrvuls. Ja pots espavilar. Un escriptor pren el pèl en la mesura que fa més o menys de gurú. Ara bé, si jo sóc conscient que prenc el pèl significa això que la meva escriptura per prendre el pèl no és legítima i digne d’estudi per parts dels crítics, una escriptura que, de manera retòrica, traspúa en el fons dels problemes contemporanis més fondus?
-...
-...
-Sí, sí, sí, vale, el que tu diguis. Però escolta, vist lo vist arribo a pensar que a la gent li agrada que li prenguin el pèl.
-Bueno, de primer fou la por, després la submissió. Finalment l’amor. Vine noiet meu…
-Ep ep, sense mariconades eh, hem quedat que la nostra transacción d’informació la solventàvem amb unes birres i llestos eh.
-Però fill, tu en vols aprendre de la vida o no?
-(Aspira, treu el fum)… Dius la por i m’has fet pensar en LSD. Vull dir, pot ser que l’alucinació sigui la mesura de la por, l’últim escaló de lo inútil? D'això, fumes?
-…De vegades allò inútil resulta ser allò més imprescindible. No fumo… cigarros. Gràcies. L’alucinació és una altra forma de llenguatge, estem allà mateix. El peix que es mossega la cua. D'això, vols que ho provem… noiet?
-…Així, vols dir que exprimir el llenguatge gira el sentit de les coses com qui nusa un condó usat?
-Nen, aquest llenguatge. Ais... El llenguatge és el nostre sedàs des d’on s’expressa l’univers, vull dir que un ull està fet per veure la llum, què més podria dir al marge de la llum i la seva absència?
-L’altre dia llegia: “Vam perdre tot just començar, i que contents que estàvem d’estrenar sabates”. Creus que aquest fragment amaga la veritat insondable i total que em conduirà a l’olimp del Nirvana?
-Millor aprent-te això: "La nostra base és pols sobre la que ens movem, el moviment que fa possible les cames, les cames que fan possible la pols”. Es refereix al llenguatge? No seria suficient amb una bona masturbació? Amb inventar la màquina de l’ejaculació perenne?
-Això que poses entre cometes no serà un plagi de l'Andeu Vidal oi?
-Qui dius que què? No, no, això és moooolt més profund. On vas a parar.
-Però aleshores, les cames son cames o són pols? I com pot ser que tot siguin estats d’ànim? I com és possible entendre el món en la seva totaitat si la mirada quàntica ja varia allò mirat?
-Nen, para ya, això és una puta corrúa de tòpics. A veure, tu estàs en la fase aquella del no pel sí, de la temptació del fracàs. I la temptació del fracàs resulta l’enèssim intent del somnis. No hi han fases més enllà de tu; això és el que has de saber. You are the way, beibe.
-Ooooh, molt bé, per un moment ara gairebé t’he cregut. Amb anglès sembla que entra millor oi?
-No et pensis, ara també es porta molt l'Espanyol, i fins i tot el Català... Ja no hi ha criteri nen.
-Ja ho pots ben dir.
-...
-Però a veure, així d’on venen els somnis, aquesta lluna pleníssima, dels somnis o del fracàs?
-Ai noiet, la resposta està en el vent, blablabla in the wind… ja saps… no, ara en serio, només en sabem el fil connector, la corda del gronxador entre somni i fracàs, em refereixo a l’angúnia. O com deia aquell: “La vida gairebé mai és el que esperem, heus aquí el començament”
-Això és de l'Elliot, d'en Tolstoi, de l'Anibal Smith, d'en Roger Rabbit?
-Què vols dir?
-...
-...
-No conec cap dels autors d’aquestes frases i això que sóc llicenciat i becari de priiiimera en Literatura per la UBé.
-És que, noiet, tot això es dels grans autors desconeguts.
-I perquè no els conec?
-Parquè s’amaguen noiet. S’amaguen tan fins a dins teu que no pots saber-los sinó dient-los. Mira, vols que juguem a trobar-los…?
-Xq amagar-se, perquè desaparèixer?
-Per esdevenir-ho tot.
-No, va, ara en serio…
-…
-…
-(aspira, treu fum d’un canuto de pam) Fumes? Una mica? Vaaa.
-Ok. Ffffh (aspira). Ara si fillet, notes el fum aixamplant-se dins teu? creus que això no és escriptura?
-Deixa’m provar. Fffffh, ffffh,ffffh. En vols més?
-Sí. Però anem per feina. Vine, acosta’t va… mmmh...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada