´
Nit d'estiu a Fornells, amb recital al costat del castell a tocar del mar i d'en Tomàs Molina. Hi ha música, projeccions i molts poetes però avui la poesia està al cel (la veritat també es cursi).
Fem una mica tard però ja em permetreu que generalitzi. Hi ha molts poetes i alguns versos que m'agraden -com aquests d'en Miquel López Crespí: "Repetides hipòtesis/ boriosa escletxa d'un esvaït eroisme" o "la llibertat retornant,/ travessant les senderes ondulants del desert,/ cuca de llum dels nostres ulls a la deriva", però en general hi ha molt d'ofici i poca poesia (poca lucidesa, d'aquella que ve més aviat de la desesperació, que ensopega amb ella mateixa), hi ha molt llenguatge carregadament típic i tòpic i poca poesia, molt resseguir camí i poques excursions a l'herba, la neu, el mar, etcètera.
Criticar és molt fàcil és clar, però és lo que hi ha...
A l'horitzó, gintònics.
Em demanen si m'ha agradat. Dic algo així com lo d'abans i que en poesia no n'hi prou en ser bo sinó que s'ha de ser molt bo. Que, de fet, paraules com "poeta" i "poesia" em cansen i em carreguen, i que tot plegat tendeix a allò de "camarer, una ració". Sento que em diuen no sé què de repel·lent. Llavors jo m'en recordo d'en Francesc Garriga:
cremeu els llibres.***
Fem una mica tard però ja em permetreu que generalitzi. Hi ha molts poetes i alguns versos que m'agraden -com aquests d'en Miquel López Crespí: "Repetides hipòtesis/ boriosa escletxa d'un esvaït eroisme" o "la llibertat retornant,/ travessant les senderes ondulants del desert,/ cuca de llum dels nostres ulls a la deriva", però en general hi ha molt d'ofici i poca poesia (poca lucidesa, d'aquella que ve més aviat de la desesperació, que ensopega amb ella mateixa), hi ha molt llenguatge carregadament típic i tòpic i poca poesia, molt resseguir camí i poques excursions a l'herba, la neu, el mar, etcètera.
***
Criticar és molt fàcil és clar, però és lo que hi ha...
***
A l'horitzó, gintònics.
***
Em demanen si m'ha agradat. Dic algo així com lo d'abans i que en poesia no n'hi prou en ser bo sinó que s'ha de ser molt bo. Que, de fet, paraules com "poeta" i "poesia" em cansen i em carreguen, i que tot plegat tendeix a allò de "camarer, una ració". Sento que em diuen no sé què de repel·lent. Llavors jo m'en recordo d'en Francesc Garriga:
nodriu-vos amb la cendra.
seieu al porxo.
contempleu la dòcil
caligrafia dels estels.
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada