´
A vegades no, a vegades és només obrir el llibre a l'atzar i trobar-hi "De las nieblas de St. Gallen, en coche de postas a Rehetobel". Però molts cops la creativitat prové de la necessitat d'escapatòria, per minsa que sigui aquesta (una altra cosa, és clar, seria el talent). Com ara, que em toca fer un treball del sr Walser i em venen idees per tot menys pel què toca. Cal aprofitar-ho per actualitzar el bloc- em dic. Hauria de transcriure la dissecció/pallejada d'aquell poema de l'Andreu Vidal que vam fer amb el sr. D abans que se m'oblidi: les aixelles sagnants al vent com déunostresenyor penjat de la creu (el savi antic??), l'orina als peus acostumats al fred arrossegant els somnis com ales de les que només en resten els finissims ossos, el cos que recorda els pits excessius (plenitud adolescent? plenitud possible en tan que record?), el dubte pel tipus de líquid que acaba regalimant: aigua, orina, sang, llet... en qualsevol cas l'Home en desglaç? L'Home a la dutxa i de cop la mare (o el record) entrant al lavabo i l'home rere les cortines sentint com un acte grotesc el tallar-se les ungles, o potser la vella és l'Home, ungla contra ungla, carn viva de redemptor que ja no, un home que només pot ser un Home, o ni això, o potser si però de fet ja tan li fa perquè... Potser la santíssima trinitat de la carn viva, l'Andreu Vidal i l'Home...
Sr. D: -Òstia, això sí que és mastegar Literatura i no el que postulen els coi de programes universitaris!!
Ara pensava: -El pitjor de ja no és que potser sempre ha volgut dir mai...
D'això, el poema de l'Andreu Vidal, dins de Llibre de les virtuts, fa així:
Descalç, dins l'estança inundada, banyat
fins als turmells, insensible ja
al fred celistre que l'envolta
cavil·la el vol
de l'au que el fer, somnia el dol
del savi antic, l'esvelta esclava,
d'excessives sines, que li aboca l'aigua
del pitxer damunt les mans... una vella
tallant-se les ungles rere el paravent.
Home de gel, per què et sagna l'aixella?
També allò de: Veus ara d'on ve lo de "Dona de gel/ perquè no et desglaces en cada primavera?". Ja saps, sense voler, allò que et gravita i de cop et baixa, estel fugaç que cal aprofitar pel fanal de casa, la metxa que ajuda a encendre el carbó personal i intransferible.
Per altra banda, és hora de dinar i sembla que avui toca aprendre el punt de cocció de la pasta i a fer una salsa com déu mana...
***
Sr. D: -Òstia, això sí que és mastegar Literatura i no el que postulen els coi de programes universitaris!!
Ara pensava: -El pitjor de ja no és que potser sempre ha volgut dir mai...
***
D'això, el poema de l'Andreu Vidal, dins de Llibre de les virtuts, fa així:
Descalç, dins l'estança inundada, banyat
fins als turmells, insensible ja
al fred celistre que l'envolta
cavil·la el vol
de l'au que el fer, somnia el dol
del savi antic, l'esvelta esclava,
d'excessives sines, que li aboca l'aigua
del pitxer damunt les mans... una vella
tallant-se les ungles rere el paravent.
Home de gel, per què et sagna l'aixella?
***
També allò de: Veus ara d'on ve lo de "Dona de gel/ perquè no et desglaces en cada primavera?". Ja saps, sense voler, allò que et gravita i de cop et baixa, estel fugaç que cal aprofitar pel fanal de casa, la metxa que ajuda a encendre el carbó personal i intransferible.
***
Per altra banda, és hora de dinar i sembla que avui toca aprendre el punt de cocció de la pasta i a fer una salsa com déu mana...
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada