La pell esculpida amb blausmorats, verdsturquesa, grocs i burdeus pastel, aurora boreal a càmera lenta. Llenç i pinzell, carn de carnaval, raqueta irònica o pixelada pell de tambor, donar forma a un excessiu xoc d'energia o de sensibilitat (una mica allò de les "alucinacions convenients regalimant morat de la magrana"). L'equilibri tatuat del dolor, efímer -o no- com el propi dolor, el dolor destil·lat en perquè amagat en el misteri cromàtic sense el qual la màgia seria impossible. Raonar la raó del cos i commoure's per, a continuació, gargotejar-hi la signatura que permeti emmarcar la nova finestra oberta a la mirada.
´
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada