Seria a l'estil Arbre que mira farola, la farola que diu "Mira la luna,/ la lune ne grande aucune rancune,/ que guiña un ojo feble,/ que ríe en los rincones/ y que alisa el cabello de la hierba". O Richard Long i el seu Jardí Anglès reconceptualitzat amb la idea de fer present l'absència, girar la pell, la història de l'home condensada en un mirall formigonat d'herba. I la relativitat, que n'és el peatge, el camí la conmoció, els somnis les cames, fraguar Rachel Witheread. Passar d'un "existirà l'arqueologia després de nosaltres?" a un tan sols "existirà...". Potser si que la ciència ha superat a la ciència-ficció. La radiació de fons deu ser doncs un colossal enriure-se'n extraterreste.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada