Un cop de metro, casi res,
tres parades i enamorar-te
dues vegades almenys,
d’una rossa i una morena,
i imaginar-te navegant al llit
entre precs, gruant gemecs
i imaginar-te fills, i com serien,
i tenir una casa d’entretemps,
una a Gales i l’altra a Llafranc,
i imaginar-te què t’hi deu esperar
sota aquella pell tan ben plegada
i dins uns ossos tan arquitectònics,
i llavors, un cop de metro, o dos,
i elles que se'n van o millor dit
es transformen en la finestra,
i a la finestra, a mig matí
la nit, que és un mirall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada