...més que ta viva nuditat/ valgui ta sangonosa vestidura
Mira, avui no estic per parafarnàlies literàries més enllà de vestir la cita. Però deixa'm dir-te que hi tornarem, ho saps, que hi tornarem. Al desert la pedra és oasi d’aigua que ha emigrat com els ocells en busca d'aigua, i sinó mira com brilla el sol damunt la pedra. Però quan et digui allò de callar per no poder-ho dir tot, tu, siusplau, no callis. No callis. No callis...I llavors... llavors, connectar? Cançons, seda, cubata? Tu només mira’m quan posi ulls de flipat, de perdut mirant el cel i d’estar a tot arreu. Connectar? Podria dir que les tres paraules més importants que m’han ensenyat són: perdre’s, trobar-se, perdre’s, però no, vull dir que sí i que no, que són: equivoca’t, reivindica’t, atreveix-te. Em pregunto si també ho sents, si ho sents, i què sents, i qui ets. Perquè qui ets? Qui ets? Ho saps? Ho sabrem? (Connectar? En comunicació mai tindrem la certesa més enllà del simulacre. Ni en comunicació ni en res. I tanmateix cal intentar-ho...). Només espero no descobrir-te dona invisible que es treu la roba, que prenguis almenys el to asolellat de la cambra, de la meva pell d'anglès nacionalitzat i els plecs verdblaus del nòrdic per, llavors, llavors... mira, llavors tu i jo ja no estarem per parafarnàlies literàries més enllà de desvestir la cita.
1 comentari:
Molt encertada la relació entre el text i la imatge.
Publica un comentari a l'entrada