14 de gen. 2011

Vermut


(a tall d'esbós)


Opció 1

Tampoc el silenci
de la meva cambra
és innocent
avui,
sinó que tendeix
més aviat a soroll

insuportable
indescriptible
  
com el somriure llimona,
histèric, retrobant-se

al got
al mirall

maquillat amb goig i pànic
et miro i no et veig

estossego amb l'oliva,
faig volar coloms a l'olivera
(i) em sé pinyol dins una bassa d'oli.




Opció 2
Era, una altra vegada,
una broma pesada de la meua meitat
XAVIER DE MAISTRE

Tampoc el silenci
de la meva cambra
és innocent
avui,
sinó que tendeix
a soroll insuportable
´
indescriptible
com el buit
que, ara sí ara no,
passeja el m’estima-no m’estima
pel trull marcit* dels mots.
´
Viatjo per l’interior
de la meva cambra
com un pinyol
dins una bassa d’oli, bullent.



*farcit
       respecte la resta grinyola, li falta ritme