EIVISSA
La sal que duim sobre els genolls dels ulls
ha socarrat la terra que volíem
lliure en el cel, com un aucell que fuig...,
vinya que treu, maror, call de calitja
obert al mal que sent un crit de pell
damunt els cossos que foraden la veu...
Plaer i desig han fet malbé l'encant
dels arbres vells que voldrien brostar
a la plena d'abril, com un déu grec,
capgirant mots per bé o per mal,
maleint tot excés de verds a contrallum,
de sivines en dol, dels ullastres i els pins
que adoben amb el sol tota la calç que veim...
Ha fet mal temps, potser perquè convé.
L'aigua no sap si posar-hi remei...
DAMIÀ HUGUET, L'ull dels clapers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada