Presentimiento -es esa larga sombra - en el Césped -
indicio de Soles ponientes -
E. DICKINSON
Es fa de nit però hi han fanals i el remor del mar, que sempre s’acosta bastant a posar un cd nou de trinca. Mentrestant les cames van acumulant quilòmetres, i els pensaments s’airegen. La quotidianeitat, els detalls, resulten ser el pitjor de tot quan es tracta de trobar a faltar. Però els pensaments també pensen per si sols. Per exemple, el paper estenent-se a la platja, tintant-se en la confussió de l’escuma, desapareixent mar enllà. Potser Menorca. De lluny, il·luminat i sol, veus com s'allunya un transatlàntic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada