No es lo que parece

Córrer, sempre córrer, metro amunt i recte dreta esquerra dreta, El discurs del rei i pensar en la cançó que el salva i baixar elèctric amb confessions entre gintònics caminata i endemà assolellat tren girona i vermut de vi i navalles amb all i julivert i petxines entre converses sostingudes i baixar quedar a la farinera i abraçades i allunyar-se de paquet amb la typhon amunt i macarrons bunyols croquetes vi negre i coulant de postres i xupito de porto i copa de orujo amb mini migidiada per llavors typhon avall rambla caixer rambla i trobada i caminar amunt esquerra dreta esquerra i la primera canya al Sol i posar-se al dia i poesia amb converses d’aquelles que son casi com anar a collir bolets i caminar amunt esquerra dreta esquerra jardins de la mercè i el soroll de les fonts d’aigua i el sol que declina i plantes i arbres plantats i manufacturats en taules i cadires i poesia estrella poesia estrella poesia entre passat i futur i que si forma i contingut i autogravacions i discos i aquell punt d’honestedat que només pot ser punki però també francesc garriga robert walser i passat i futur casasses i disfresses i recitals amb estrella i fum fum fum i escampar la boira i camacho grau i tot de coses que valen la pena  mentre se’ns fa de nit plàcidament com folls que es convencen dels seus ideals i llavors baixar i mirar la casa una casa de les de tota la vida per seguir baixant i trucar “on sou?” “a casa, fent gintònics” i agafar la typhon amunt i arribar a casa i fer un gintònic i ja empalmar amb el futbol calzone al forn olives embutit i pa i coca-cola i gol gol gol i gintònic i finiquitar la nit al videoclub concretament el equipo A  i dir sí sí és una adaptació d’allò més digne i llavors matinada i pijama llit i llegir dos poemes de la Dickinson, no entendre res i apagar el llum per deixar pas a un endemà matí altre cop assolellat amb un "bon dia" de tè amb pastes de xocolata i cap a passejar pel casc antic i el raval de salt carrer angel guimerà i co on claven inquisitives mirades a preu fet, comprar carbonet, la vanguardia, pebrots, moniato per ja tornar i fer foc barbacoa estrella gintònic descamisat amb sol sol sol i parar taula i al final dinar tard a base d’amanida bolets confitats pica-pica i xurrasco, “buit” de porc i filets de vedella i vinga sol i vinga vi i vinga pebrot i moniato i ceba escalivada i buscar ombra i dues mandarines i sobretaula sobretaula sobretaula minimigdiada a la tombona i lavabo i llegir això (no comments):

Hombres que gustan:

El valor supremo en que coinciden todas las mujeres consultadas

a la hora de valorar a un hombre es que sea buena persona.

La segunda condición es que sean simpáticos, con sentido del humor,

que sepan reírse de si mismos y que tengan ganas de disfrutar de la vida.

Y la tercera, que sean capaces de escucharlas, de entenderlas y

de discernir cuando desean un consejo o un abrazo. Se trata

que ellos sean comprensivos y entiendan que las mujeres

necesitan romanticismo, son más emocionales y viven los

momentos más especiales de otra manera.

A partir de ahí, comienzan los maties y una larga lista de exigencias,

la mayoría de ellas de carácter emocional y sentimental.

La primera y principal es que sean sensibles, algo frágiles,

algo vulnerales, con una debilidad que aflore en momentos

delicados y que hayan aprendido a convivir con todo ello.

A sus ojos, eso los engrandece humanamente.

Además de atentos, amables, cariñosos, tiernos y fieles,

también les gusta que sean claros directos y nobles

a la hora de expresar sus sentimentos.

Acto seguido, les encanta que sean inteligentes, que tengan

capacidad intelectual, profundidad de pensamiento y que les

aporten tanto intelectualmente que hasta puedan admirarlos. […]

(Magazine de La Vanguardia, 06.02.11)

i sobretaula sobretaula amb tallat i porto i ratafia i orujo i recollir vinga va i abans del tren vernissar beceroles i tren amb certa melancolia per (seria massa llarg) i auricolars (cal renovar el llistat) i gent llegint coses una dona d’uns cinquanta anys llegint coses com La brújula interior, una noia d’uns vint-trenta llegint Tus zonas erróneas, i també coses com:

Emily Dickinson era una persona solitaria, pero no estaba sola:

“Estaría más sola sin la Soledad”, escribió. Amó y cantó toda su vida.

Cantaba porque estaba asustada y colmó su inusual capacidad

de amar expresando el deseo mediante la palabra escrita.

Para ella, vivir era dicha suficiente.

(Pròleg de 71 Poemas, de Emily Dickinson, per Nicole D’Amonville Alegría)

i paisatge i nit i llums dins i fora de la finestra dormir llegir dormir finestra i arribar i metro i carrerons esquerra recte esquerra dreta escales amunt i dutxa pijama sopar lleuger i fer el pseudoanalfabet per allò que cada cosa vol la seva forma per, al final, córrer, sempre córrer.