Un gra de sorra es llicencia en la paraula “gran”. Ha après no sé què de la gran roca mare, de la tectònica de plaques i que en la composició d’una pedra hi ha tan de buit com de matèria. També, és clar, la platja i la comunió d’una bona posta amb tovalloles i llavis però ell sempre afegeix que un gra de sorra pintat i decorat i mirallant-se a l’aigua no li interessa, que sí però que no i que aquest punt sempre costa molt d'explicar, que per saber les coses importants cal tenir com a mínim perspectiva d’extraterreste. Algú li pregunta:
-I així, perquè t’has llicenciat en la paraula “gran”?
-Abans que res, diu, sóc fill del meu temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada