Silenci de finestra, perspectiva, fa fred. A la planta 20 de l'edifici Colón el port i la ciutat semblen un gran cos dorment, anestesiat, catifa damunt el mar. S'ignoren les mil batalletes diàries dels comerciants, transeünts i transportistes de baix. Els bars, els velers, el telèfon de l'oficina, el guirigall, el gat atropellat. A la planta 20 de l'edifici Colón l'administrativa de torn em mira i em fa una pregunta que fa pensar: "et podem donar ajudes sí, però les pots rebre?". Miro per la finestra. Silenci, tot silenci. També quan ploro per totes les formigues que he trepitjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada