Quan em preguntis "hi penses?" et diré que no penso contestar a això sense la presència del meu advocat, com si fos possible no contestar a això. I quan ja al final dels dies em vinguis i em diguis allò de que "si al final res ens pertany, perquè aquesta mania per posar nom a les coses?", llavors et diré que no és possbile no contestar, de la mateixa manera que no és possible no triar, com allò de quan s'acaben les coses, que en vols explicar el principi, d'incertesa. O sortir al terrat i mirar el cel de nit, i veure l'ombra del sol en la lluna, i preguntar-te perquè els estels tan sols són atrezzo, perquè els silencis fan tan de mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada