Apunts (de la lluna estant)

Per exemple Càdiz, a les 12h del matí de diumenge, entrant a missa. Amb el beneplàcit de que per les venes hi recórre el De profundis i les meravelloses reflexions que fa Òscar Wilde sobre Jesús. I a dins, al fons, primer dret - després assegut, entre rituals de rituals sublimadors de l’òstia sucada amb vi i genolls i convertint-la en el cos de crist multiplicant-se com pans i barrets -antropològicament fascinant-. I dir-se “perquè no?” I alçar-se, després d’anys. I combregar.

O ara, casi les 11h a Menorca, escoltant el Jesús americà de Bad Religion i emmarcant adolescència amb temes com el “Pity the dead” o “l’Along de wall”, a cavall entre els peus a terra clavats amb crucifixos i la nostàlgia dels ulls com llunes. I pensar coses com “Déu és al ventre”, Déu sí, el big-bang, el sol, la lluna, la moda, el progrés, la mare, les partícules de déu, la música o com se li vulgui dir. De fet tan li fa perquè, de fet, Déu és al ventre. Què vol dir això? Doncs coses com que: fa menys por morir, fa menys por sentir-se gran i esplèndid i a pensar menys en l’escala còsmica de les coses que al capdavall et fan saber aquell putu gra de pols que crida amb l’abraçada del sol, que sovint les pitjors coses acaben sent les millors, que voldria tenir diners només per no haver de pensar en els diners, que no pensar en demà és no pensar en demà i on en tot cas una fugida dolcíssima i la mar de recomanable –avui almenys-.

I de Càdiz a Menorca penso en el fil invisible que avui les recorre i les transvasa com un difícil joc de balances i que, per resumir, es podria dir amb la frase de Wilde: “És de mediocres creure en un mateix”. Resulta curiós que ho digués Wilde justament, però també crec que Wilde, malgrat tot, estava sempre al fil, on s’ha d’estar (personalment crec certa i necessària la frase en matèria d’art, però totalment nefasta i destructiva en matèria del viure). Però al capdavall difícilment es tria. Però per sort, Déu és en algun lloc del ventre. I en aquest cas, i ara ja agafat amb pinces, podria dir-se que Càdiz vindria a ser el ventre i Menorca els ulls el nas i la boca, tot i que els termes resulten intercanviables.

I, ara ja de manera premeditada, hauria volgut acabar amb algo de Leonard Cohen però com que no trobo el cd acabo, i punt.