7 de març 2011

Esbòs del bar La Tahoma estant

   
Plouen somnis -rere el vidre-
i el pes és la galleda
on saber-se lliure de goteres

hem amagat la mort buidant-la
de bellesa i veritat,
de veritat i bellesa

sense mites, sense amor
ni cendra on banyar-se/barrejar-se/copular
en el definitiu un-en-l'altre

l'urna es va omplint d'angoixa
(hi flota un pèl del bigoti de Nietsche,
que encara riu)

vessarà l'últim dia
-per tots els dies-
als ulls vidriosos d'algú altre?