No dir res, en tot el dia. Viatge? Van passant els somnis (-hola, què tal? mira, -com va? resposta curta o resposta llarga? -curta, -bé, na passant, quin sol oi?, -eh sí, ns veiem, -vale). Fa sol, però el vent és fred. Quan arribi em passaré el dia llegint, passejant, perdent el temps. I quan alguna cosa a dins s'inflami per haver perdut el dia me'n tornaré a dormir. Podo crostes? No ho sé. Només sé que l'horitzó s'assembla molt a una abraçada, que el temps és un mirall, que "bar és casa". Entendre? Veig passar avions, vestits, pressa, pits, polles, llibres, tota la corrua de perfecció del sense-sentit, tot el vernís que va moll i s'oblida del vent i el fred només perquè està rere la finestra. Et palpes a contrallum? Camines damunt el vidre. Al final, voler dir tants coses també acaba conduint al silenci, o al balbuceig. Nedes o només mous mans i peus? El dia que t'atreveixis a viure et moriràs de por. Després, després s'acabarà l'escriptura. Pujaràs a la muntanya i veuràs la vall i el mar com un gran somriure. Però alguna cosa s'inflama. Me'n vaig a practicar a l'habitació, hi ha mirades que no entenc. Per si de cas aprendré a riure pels ulls. N'aprendré?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada