Nothing Else Matters

 

El drama seria tota la resta, posar-se a contar les gotes de pluja que et queden mentre esperes l'autobús, i esperar el canvi. I el vent i el sol tapissant el paisatge, i fer una canya, i buscar un horitzó tan petit tan petit com un anell o una tecla de piano. Un reset de flaire d'azahar, per exemple. I no tenir el dit i pensar que el cuento era no voler veure com el pobre Polzet ensopegava amb la pedra del camí, però clar, els ulls són sempre els últims a adonar-se'n. Algú va dir que l'amor serà estomacal o no serà però jo em quedo al sofà i espero amb candaletes el dia internacional dels gilipolles. I tot perquè no caigui la casa a sobre. Penso en el personatge de Woody Allen que va tenir un orgasme de dos dies i es va quedar tonto. De fet, tampoc estic segur del què vull dir, i això és el realment inquietant. Però canviaré de tema, així per tornar als tòpics, i diré que sempre queda la poesia com un cau on gratar i gratar fins a sortir per l'altra banda. I que no sé què hauria passat si hagués tingut una iaia com la Dickinson, però de fet ara em preocupa més pensar que faig tard al peluquer. Però no sé què hauria passat si hagués tingut una iaia com la Dickinson. Probablement, el drama seria tota la resta.