És tota la por que, al teatre, es nega a interpretar la por que ja no descansa el pes somort al rem de la careta i va tot nu pel mar estret distret amb indolència. És de mediocres creure en un quan un són tots sumant la nit del cec universal que no dubte del que no veu i va afiliat a la nineta dels seus ulls i adelanta per la dreta per quatre aplaudiments que a fi de mes li desgraven a la cara. És tot això i molta merda on esdevé remarcable el gest de ser ningú, desaiguar a l’oblit, fet eructe, resoldre l’art on tan brillantment fracassa la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada