Al taller, entre les hores fetes encenalls, un calendari d’una tia amb boles i el pare explicant com dissimular nusos
en el què podria semblar un altre ordre de coses, delit i por,
greus com l’aigua, escolpeixen el caràcter de la pedra
que ell es guarda a la mà
afila el tall exacte del llapis de fuster
repetint-se-li com l'esmorzar de més forquilla.
Té fusta de Penone.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada