[Estances]

 

"És a dir: el que és innovador i revolucionari en la poesia catalana és l'únic poeta no realista que ha tingut Catalunya, que és Riba. [...] Riba voldrà sempre pujar en cada poema, per abstracció, fins a donar la xifra total de la seva experiència. No escrivia poemes sobre un fet concret i confiant que el sentit moral, intel.lectual, metafísic, d'aquest fet concret, el lector el comprendria i el conjunt dels poemes seguirien lligant els uns amb els altres. No:  ell volia, en cada poema, reduir la seva experiència humana i vital a les coses essencials; i és en aquest sentit que ell era un poeta anti-realista. El terme és imprecís, perquè l'experiència que ell volia resumir era un experiència molt real i molt personal, però la volia despullada de tot el que era accessori".
"La dificultat de Riba és de molts ordres; i l'ordre essencial és, justament, aquesta generalitat enorme de l'experiència que ell vol comunicar en cada poema, una generalitat tan gran que fa que, moltes vegades, sigui molt difícil d'aïllar, d'identificar aquesta experiència; és a dir, que es fa difícil de saber de què tracta el poema."

"Era una persona integríssima, d'una intensitat de, justament, experiència i intel.ligència, i d'una integració de totes les parts de la seva persona, impressionants."

"Hi ha una altra influència molt gran, al costat de la del Petrarca, sobre la primera poesia de Riba [...] que és la de Baudelaire." "Ara bé: ¿què tenen de comú Petrarca i Baudelaire? Justament això: que en tots dos hi ha una tendència a produir, a descriure la vida interior com una mena de lluita i de contraposició d'entitats abstractes personalitzades. És a dir: hi ha com una mena de titanomàquia de la vida interior. [...] És en aquest sentit que Riba és un poeta abstracte, però que utilitza les seves abstraccions per descriure amb tota la precisió que pot uns certs estats i moviments piscològics."
"I Leopardi també té en comú amb Baudelaire i amb Petrarca això: d'ésser un poeta de la vida interior i un poeta molt personificador, en forma d'entitats abstractes, de tots els moviments anímics i psicològics seus. Doncs bé: Riba (al meu entendre i quedant-me en un nivell una mica exterior, però interessant per situar-lo dins la poesia catalana) es va refugiar en aquesta poesia al.legòrica, per dir-ho així, perquè volia eviatar el caràcter massa immediat i massa concretade la poesia catalana moderna fins al seu temps."

"A Riba no li interessava l'expressió dels fets immediats de la seva vida, sinó la permanència d'aquesta vida. [...] el tema general de la poesia del primer període de Riba podríem dir que és l'intent de reconstruir la pròpia identitat a través dels sentiments de cada moment."
"Com dic , es tracta sempre de la reconstrucció de la seva pròpia identitat. Aleshores, aquest tema general es particularitza en diversos temes. Un és el de la identitat a través del temps." "tota l'obra de Goethe és una meditació sobre aquest tema: sobre la coherència biogràfica d'una persona, sobre com es forma una persona i com s'identifica i es distingeix de tot l'univers." "Riba va pensar sempre en aquest tema [...] es tracta del tema de les coses que fan sortir una persona de si mateixa i la llancen al món exterior i li fan oblidar la noció del que ella és i del que ella vol. [...] D'aquestes ruptures de continuïtat, Riba tracta sobretot de dues [...] la ruptura produïda per la temptació eròtica, i [...] la ruptura produïda per la creació poètica [...] sent això com un equivalent de la temptació amorosa, del desig de fondre's en una altra vida i de renunciar a la identificació immediata de la pròpia vida." 

(GABRIEL FERRATER,- La poesia de Carles Riba.-Barcelona, Edicions 62, 1979)