SOLILOQUI
La virtut del meu problema
és que sempre sap on amagar-se.
A l’hivern es disfressa de baixa temperatura
i a l’estiu és un record cruixent i dolorós.
Alguns cops és només una gepa de mirades
a l’esquena. Però massa sovint
me’l trobo vestit de dona
i no el reconec, il·lús de mi,
fins al cap d’un temps,
quan estic sol.
Aleshores el meu problema no té ni nom:
és una ampolla sense tap
i les paraules no s’endrecen com vaixells
al port de les orelles.
és que sempre sap on amagar-se.
A l’hivern es disfressa de baixa temperatura
i a l’estiu és un record cruixent i dolorós.
Alguns cops és només una gepa de mirades
a l’esquena. Però massa sovint
me’l trobo vestit de dona
i no el reconec, il·lús de mi,
fins al cap d’un temps,
quan estic sol.
Aleshores el meu problema no té ni nom:
és una ampolla sense tap
i les paraules no s’endrecen com vaixells
al port de les orelles.
ORIOL PRAT ALTIMIRA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada