Da Vinci

Tota invenció és una resposta

MALRAUX

Podria dir-se la màgia del coneixement fet màgia, però la carn d’un poema no és visible. El cos com un reproductor compact disc, una antena perceptiva de sensacions afins i que la llum faci sonar la serenata corresponent. Una herència d’angoixa que busca que en el vent el vent es faci vent (que de pas s'emporti tota la cursileria i el pretès sentimentalisme hagut i per haver). Veieu? el blablabla indica que arribem a bon port, allò de "el foll que persevera en la follia es converteix en savi", però també allò  altre de: "el savi per savi es torna tonto" (tota consciència és dual) i encara: "si vols mentir digues el que sents a dir". Personal i intransferible, l'angoixa comporta seguidors que creuen en l'esperança de...  d'aquí que la literatura sigui necessariament un acte de solitud. Però ho torno a intentar. Personal i intransferible, l’error com el rastre d’un pòsit de cafè on llegir el futur, un futur que recorda el passat. Blablabla. I Sempre tants problemes com solucions i resseguir el zero com el vernís brillant que deixen els tèrmits al seu pas, però pragmàticament, en canvi, et diria: mira, pren-te una pastilla, i a pastar fang. Símbols? Abstraure’s imaginativament: tenir  un bon cas (sucar horitzons per esmorzar), intriga (sublimar la trempera), alguna gran corporació implicada, (com creure'ns sense creure en els altres), temples d'autoajuda (la resposta feta punts suspensius), fer premsa del cor de la història antropològica de l’home (on coi s'estudia això?) i, és clar, la possibilitat de redempció (blablabla). Però, aleshores, i el sexe? i l’amor, on és l’amor? Podria dir Magadalenes i que la polisèmia i les ganes dels treus peus al gat (Proust, Maria..., Madame Paumier, Sobaos Martínez, etc) féssin la resta, però és sempre igual. Sempre igual i la resposta, que és tot això.