Mon Spoon River

cuando estaba besando con toda el alma en mis labios

repentinamente se me voló.

EDGAR LEE MASTERS

(1 de 100)

Cada dia es contemplava al mirall perquè volia entrar en la mort amb els ulls oberts.

Cada dia baixava al carrer, es contemplava al mirall fet paisatge, dona o aparador i es preguntava -com qui exhuma:

“sinó és per sempre, de què serveix? mentre anava llançant currículums a les Empreses de Treball Temporal de mig Eixample.

Cada dia es pre-ocupava amb ungles esmolades i sisè sentit, volent-les veure venir

pel dia que tingués raó

pel dia en què caminant llegint distret l’Antologia de Spoon River

és deturaria massa al límit d'un semàfor de la vorera del carrer Aragó

i el blanc immaculat d’un retrovisor a tota pastilla

s’incrustés mortalment als seus ulls 

rodolant Passeig de Gràcia avall.