2001-Blablabla

  
I. (La contenció d'un Golem cavernari que s'alimenta del seu eco)

Perquè la mirada no m'enganyi necessito picar l'ham
i així per exemple dir que l'eternitat són moments
entre buits entrellaçats amb la fretura
(goig i dolor, reals o no, 
només em crec el cantell de la moneda,
la vida perdent-se o guanyant-se
-però en qualsevol cas perdent-se-
com una màquina escurabutxaques)
o allò que del dolor dels altres al propi
hi va la vena als ulls on contemplar-se...
 
Alguna cosa s'entesta a voler sortir
i tanmateix sembla no haver-hi res
més enllà de l'envàs.






II


La pluja al cementiri s'oblida de les fulles
que es mantenen seques en homenatge
a allò mes gran a que pertanyen.


Rere els murs enllà 
la silueta fumejant d'un vaixell
reverencia el vent 
de la mateixa manera que la mort
forma part de la vida
com la sal de l'aigua de mar
-i això no és tonteria-.


Al cementiri les gotes que no hi cauen s'hi enterren.
I els estimats allà presents en cerimònia
en llepen la carcassa amb els ulls
com un poema.
I l'ànima s'enlaira
feta baf cap el cel.


Tingue-ho present la propera vegada
que t'enxampi una tempesta.