Escuradents

    

Si sovint passa que el caràcter no és més que una trista interpretació (una de tantes) de tot allò que hom guarda dins seu, o sigui, d'allò que "és". Si potser el desajust no consisteix  tant en la típica distància entre Ideal i Realitat a la que es troba sotmès l'Heroi ,sinó que hi ha masses poques vides per a tantes veus contingudes (es dirà que el caràcter és  justament una mostra patent de tot això circumdat, jo dic: "a desgrat del delit però, literatura", que deia el poeta). Si sovint voler desaparèixer no deixa de ser una manera de voler ser trobat  i blablabla. Si  el "saber estar sol per poder estar amb gent" no desdenya la solitud sinó que la fa patent i a l'inrevés i fins el dir. Si no és per a passar l'estona no sé perquè escric això; parlant en plata, una palla -palleta- que (no) porta enlloc. Si passa, però, que al capdavall és el de menys. Si  quan algú com l'altre dia deia: -costa fer-se gran, i el tema era més aviat: -no, ser gran és ser això. Si recordo una altra conversa que en essència era el mateix però sobre la Follia. Si, és clar, en deixo al marge les responsabilitats i allò de que sovint no hi ha més "Ara" que el "Fer tard".  Si al capdavall, però, això, aquí, és el de menys. Si , com deia l'altre: "así las cosas, la locura és perfecta".