“Objectiu, cal tenir clar l’objectiu”.
Quan dir No si començar ja és assentir?,
quan l’objectiu -el propi almenys- no és
més que un punt de vista
a l’ull cec de la vida?
“Objectiu, cal tenir clar l’objectiu”.
Entre barrots fets sala d’espera,
sostres alts d’excessiva llum
i pedestals emmoquetats
arriba l’instant que et criden a files.
Quina pròrroga resulta suficient
per les coses tal com són?
Sotmès a l’èpica de qualsevol forat és trinxera,
perquè hi pouo, fet miques entre arrels,
un cor robat a preu de saldo
pels que no es saben trasplantar?
“Objectiu, cal tenir clar l’objectiu”. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada