Fa tuf de blanc i alguna altra cosa l’espera
en aquest hospital
fa un fred que em travessa de dins cap enfora
i és com vestir un origen
com una causa que extirpar
com trobar un pinyol al cervell
com si el diagnòstic
no s’escampés fet veu pels descosits
pels ulls badats a la mínima
pels ulls badats a la mínima
expressió parpellejant un so metàl·lic com d’arrossegament...
alguna, alguna cosa es repeteix com una fuga
a l’altra banda de l’espera
silenci calant-me els ossos
tornaveu d’un fantasma
radiografia de ningú
hola?
(tampoc tu has existit mai)
(tampoc tu has existit mai)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada