L’embut embús de tots els semàfors en verd a la vegada ennuegat al coll revolt de la veu, un roc, el nus de l’aigua, parpelleja com morse d’inútil color àmbar per tres ulls canviants que el fred i la pluja han acabat per espatllar. Com una idea fosa que pretén copsar la nit sense encarnar-la, com aquell que creu que ser lliure és poder fugir, com quan d'aquí mil anys el Zara de torn imprimeixi samarretes amb el logo "save the pandas" o com tota la tirallonga d'espectres que no existeixen i, tanmateix, temo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada